La CADE de la Miranda de la Portella és una petita gran clàssica oberta fa més de 50 anys que transcorre pel vessant oest d’aquesta agulla. La via, tot i no ser gaire llarga, ofereix una escalada variada i espectacular, amb trams d’artificial, un ramonage 100% clàssic i algun passatge en lliure prou interessant. És…
La Xavi Rosell és una deliciosa via al vessant sud-est del Bisbe que pot recordar, per la seva estètica, la via Normal de la Bola de la Partió. Malgrat el seu curt recorregut ens ofereix un primer llarg en lliure sobre molt bona roca i una segona tirada amb un artificial d’allò més suggeridor. És…
Anar a Frares és sinònim de tranquil·litat; la llarga aproximació tira a molta gent enrere, però, per contra, ens ofereix uns paisatges i unes vistes que mai ens deixaran indiferents. La via Josep Rigol Romeu, oberta pels germans Masó, és una manera força agradable d’enfilar-nos dalt del cap de la Monja.
Mariola Motors és una preciosa escalada de tall clàssic. Situada a la dreta del Diedre Blanqueta, segueix un sistema de fissures evident evitant un gran sostre somital. La via es troba poc equipada però amb possibilitats de protecció enormes. Menció especial per al segon llarg, una espectacular fissura que ens farà gaudir d’una escalada franca…
La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel…
La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir…
Aquesta via la podríem definir com “alpinisme de secà”, donat que es tracta d’una via discontínua, amb alguns passatges interessants i amb un descens etern. Pot ser una bona opció per tots aquells que comencin a fer vies semi-equipades doncs les possibilitats d’autoprotecció són grans i la dificultat baixa, fet que permet practicar amb els…
Tot i que a primer cop d’ull el vessant sud de la Roca Narieda ens pot semblar poc atractiu (vegetació i poca verticalitat) el cert és que amaga uns quants itineraris de gran bellesa sobre un calcari excel·lent. “Postres de Músic” és la primera via oberta a la paret; un itinerari de més de 600…
L‘Olga Frontera és una via de tall clàssic, pràcticament equipada. Tot i que l’aspecte a priori pot semblar poc engrescador, ens trobem amb una roca de prou bona qualitat i passatges “disfrutons”. En definitiva, una via accessible per un dia d’escalada relaxada en un entorn magnífic.
La Mas-Guasch de l’Albarda és una via agosarada, vertical, mantinguda i d’una lògica aclaparadora; encerta el camí natural que és la pregona fissura del vessant est, resseguint-la de baix a dalt. Oberta l’any 61 del segle passat pels membres del GEDE Manel Guasch i Jaume Mas, partícips actius de primeres memorables que han acabat esdevenint…
L‘Òpera prima és una de les vies “clàssiques” de la cara est del Gorro Frigi. Totalment re-equipada amb parabolts per Guillem Arias, un dels seus aperturistes, ens ofereix una ascensió directa, mantinguda i sobre molt bona roca.
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
Situada entre Oliana i Coll de Nargó, la Paret Bucòlica té una bona oferta d’itineraris, essent Terra de Dinosaures una de les opcions més assequibles. Aquesta via, que corre a la dreta de Bàlsam de Tigre, ens ofereix una escalada variada sobre roca generalment de molt bona qualitat, amb alguns passos aïllats més difícils que…
La Primavera Marciana té com a principal al·licient la superació del gran sostre de la Miranda del Pas del Príncep. Si a això li sumem un primer llarg vertical i “disfruton” en un entorn tranquil i amb roca de bona qualitat és molt difícil trobar una excusa per no tastar aquesta via.
La via ressenyada és una sencilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.
La Normal de la Paret de la Formiguera és una línia senzilla ideal per iniciar-se en via llarga. Acabar per la variant Sortida Directa li dóna una mica més de caràcter. Al tractar-se d’una via ràpida es converteix en una bona opció per combinar amb altres rutes de la paret com la Martinetti o la…
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l’hivern. L’Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L’equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó.
Pel nom i la llargària la via del Curset pot semblar poca cosa. Res més lluny de la realitat, es tracta d’una via de dificultat mitja, sostinguda i variada. Ideal per combinar amb itineraris més llargs de la Pala Alta, com ara el Diedre Blanqueta o la Mariola Motors. El traçat del segon llarg difereix…
L‘avi trepador és una via que es travessa un seguit de plaques verticals de bona roca permetent-nos gaudir d’una escalada divertida i sense pretencions. L’itinerari està perfectament equipat amb espits, essent aquests més abundants a les parts més difícils. L’única pega és que no sigui més llarga, doncs se’ns fa curta. Escalada recomanable que es…
La Paret de la Codolosa forma un amfiteatre davant Collbató. En ella trobem força itineraris de dos o tres tirades de dificultat mitjana i amb bona roca en general. A l’extrem dret de la paret hi ha l’Alimera, una senzilla via de tres llargs, perfectament assegurada, ideal per tots aquells que comencin a fer de…
El Serrat de les Garrigoses es troba al extrem sud-est del macís de Montserrat. Es tracta d’una paret totalment encarada al sud, el que ens assegura sol tot el dia fent que sigui una zona ideal per l’hivern. La via Serra d’Or busca la manera d’arribar fins al cim del Serrat; trobarem fissura, plaques i…
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta,…
La Martinetti és una ràpida i entretinguda via situada a la paret Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai. Tot i que a simple vista la pedra sembla bastant discreta, quan comencem a escalar trobem que no és així. L’escalada és divertida i sostinguda; llàstima que no sigui més llarga. Tot i això la podem combinar…
L‘Alkaid és una via divertida, variada i del tot recomanable. Escalarem artificial, en bavaresa, adherència… I tot això en un entorn magnífic i tranquil. La via està equipada amb burins en bon estat expecte la segona tirada, que haurem de reforçar amb algun friend.
Al sud de la Vall de Lord trobem unes curioses formacions de pedra anomenades els Bastets. Al cor dels Bastets hi ha la Cresta del Sol, un itinerari que ens permet descobrir aquest racó del Solsonès. Si la vostra intensió és una sessió d’escalada intensa aquest no és el vostre itinerari. Si per contra el…
El Tossal de la Feixa es troba al sud-est de la Serra de Sant Joan. Són unes parets calcaries amb orientació sud. Es tracta d’un lloc tranquil amb una llarga aproximació a peu de via. La Via de’n Guillem és un itinerari “generosament” equipat d’un grau força assequible, que combina escalada lliure amb artificial.
La Miranda de Santa Magdalena és una paret cosida de vies, algunes encertades d’altres una mica dubtoses. D’entre totes, una de les clàssiques és la Canaleta de les Ninfes. Via que transcorre per l’evident canal que hi ha al mig de la paret. Originalment la via té tres tirades, però la última és recomanable no…
El Camí de l’Alsina té dues parts clarament diferenciades, per una banda estan els dos primers llargs, amb la roca força polida que fan que l’escalada es torni incòmoda i un pèl desagraïda. Per l’altra ens trobem la resta de la via, amb una línia molt maca, roca excel·lent i un dels V més disfrutons…