El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la…
D‘entre totes les vies del Gorro potser la Bella Easo és de les menys senzilles. Sense deixar de ser una via de grau moderat, algunes panxes, els cantells majoritariament no tant generosos com a la resta de Gorros i certa continuïtat a les tirades, fan que sigui una via amb una mica més de caràcter…
La Vicenç Soto guanya l’Agulla de l’Arbret per la seva vertical cara oest. Després d’un primer llarg pel contrafort, gaudim d’una segona tirada vertical i potent, equipada per ser escalada en lliure,en artificial o bé combinada depenent del nivell i les ganes, però bonica de qualsevol manera. Arribar al cim de l’agulla és un plaer…
Els germans Masó reten el seu personal homenatge a Josep Barberà, reusenc de naixement, santcugatenc d’adopció i estudiós del massís, que fou el primer en ascendir a totes les agulles de Montserrat, deixant-ne constància al llibre “Montserrat Pam a Pam”. La via, arriba al cim de la Punta Pam a Pam primer i del Mirador…
Després de tastar l’Aresta dels Piteus i la seva peculiar roca, busquem alguna alternativa amb ‘millor’ rocam per arrodonir el jorn. Al vell mig del vessant sud de la Roca Subirana trobem aquesta via de dues tirades, oberta en solitari per en Lluís Parcerisa, on haurem d’anar mirant i palpant aquí i allà per trobar…
Situada a la Vall de Lord, la Roca Subirana ofereix una sèrie de recents obertures. En destaca especialment per la lògica del seu traçat l’Aresta dels Piteus: una via compromesa, amb les assegurances imprescindibles, grau assequible i rocam impredictible… Més que escalar haurem de levitar pel traçat, acariciant cada un dels còdols com si fossin…
La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una…
La Cadireta és coneguda sobretot per la via Anglada-Guillamon i l’impressionant sostre que supera aquesta per arribar al cim de l’agulla. La Novena Simfonia al vessant oest, ens proposa una ascensió amb menys artificial que les seves veïnes i un inconfusible sabor montserratí. Oberta en solitari per Santi Puig, busca la línia que quedava entre…
Just a la dreta de la popular Camí de l’Alsina puja l’Àrea de servei, una interessant via de caire esportiu on destaca l’excel·lent segon llarg: un mur vertical de forats on la pila serà fonamental. La roca és en tot moment de primera qualitat i l’equipament, a base d’espits, ben fet. En definitiva, una bona…
La Iglesias-Casanovas o Baby, és una típica escalada clàssica dels 60: una filera de burins que ens porten inexorablement a cim de la Bessona, bàsicament en escalada artificial. No obstant, gràcies als re-equipaments que ha sofert, és pot forçar en lliure fins on la nostra tècnica i força ens ho permetin. Sigui quina sigui la…
Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament. La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar…
Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.
La clàssica del Cilindre, lògica, elegant i sobre roca prou bona. Aprofita l’evident diedre per guanyar el cim del Cilindre. La via original consta de dos llargs, nosaltres hem ressenyat un tercer, d’entrada, amb molt bona roca i que ens permetrà allargar aquesta divertida escalada.
La Carles Andrés és una espectacular xemeneia que separa la paret del Cilindre de la paret de les Xinxetes. Profunda, ampla i amb un flanqueig final apoteòsic amb tot el buit sota els peus, desprèn lògica i classicisme de dalt a baix. La via es troba poc equipada, però farem amb unes quantes bagues per…
Lleugerament més difícil que la seva popular veïna, la Martinetti, la Garrets-Eusebi és una divertida via de concepció esportiva completament equipada per gaudir del peculiar calcari de la Paret de la Formiguera. Mantinguda en V/V+ i amb passos força divertits segur que ens deixa un bon regust de boca. Una bona opció és combinar les…
El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i…
La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb…
El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable…
L‘Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts,…
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al…
L‘Agulla del Pingüí resta mig amagada al cor de la regió d’Agulles. No obstant, la seva Aresta Brucs, no té res a envejar a altres Agulles de més renom. La via es troba equipada amb parabolts i només ens caldrà cinc cintes per repetir aquest curt però bonic itinerari.
La cara est de la Miranda de les Boïgues és un arrogant i vertical escut de roca que mira a llevant. Moltes són les vies que solquen aquest petit mar de pedra, però d’entre totes la Montpart és la gran clàssica. Amb una lògica indiscutible, guanya el cim de la Miranda anant a buscar el…
El Serrat de les Lluernes passa desapercebut a l’ombra del majestuós perfil del Cavall Bernat. No obstant hi ha obertes un grapat de vies, ideals per quan el sol comença a picar. La Tsering puja al capdamunt de l’Agulla Ratpenat. La via es troba generosament equipada amb parabolts, no presentant cap pas difícil obligat (tot…
Combinació de vies que dóna com a resultat una interessant escalada amb un inconfusible sabor clàssic. La primera part, corresponent a la via Tatanka Yotanka, transcorre entre una fissura i un petit diedre, totalment equipada i amb roca d’allò més discreta. En canvi, el segon tram ascendim per la xemeneia que es troba des-equipada però…
La Magic Line és una agradable escalada de grau moderat, que guanya la vessant est del Gorro Frigi d’una manera prou directa. La roca hi és genial, amb grans còdols cantelluts que formen una mena d’escala invisible que ens mena al cim del Gorro. La màxima dificultat rau en trobar el següent punt d’assegurança, donat…
Lluny de les aglomeracions i de les zones de moda, el Masmut ens rep intimidant i sever. Quan ens acostem al peu de la paret ens adonem que aquí ens trobarem amb una escalada altiva en un entorn que no a perdut el seu caràcter feréstec. L’Aresta del G.A.S. és una de les propostes més…
Els Estrets és un indret idíl·lic on l’escalada assoleix el valor afegit de desenvolupar-se en un lloc d’una bellesa especial. Roca i aigua s’uneixen per acompanyar a l’escalador en una experiència del tot relaxant. La via Itaca és una de les clàssiques de les Moles; assequible i sobre bona roca, ben equipada amb parabolts situats…
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta o la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb…