Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret. Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la…
Encabida entre la Reserva i la Mutant World, la Chumy Chumez és l’opció més mantinguda de les tres. Placa, alguna fissura i un parell de sostrets la fan prou variada pels pocs metres que té. La via es troba equipada amb parabolts, espits, burins i algun clau, però no està de més portar algun friend…
Animats pel post que fa uns mesos en Dani Brugarolas publicava al seu bloc, on comentava la restauració d’aquesta clàssica via, ens decidim a repetir-la disposats a, com diu en l’article, donar-li una segona oportunitat. La via fou la primera en obrir-se en aquest vessant de Sant Salvador i aprofita tot el pany de paret…
El vessant nord-est del Pic de la Colomina gaudeix d’un excel·lent sistema de plaques bastant tècniques i de grau moderat; franges i bolets ens faran fruir d’un dia d’escalada en aquest solitari racó del Pirineu. La ‘Papa Ponce’ és la via més assequible d’aquest pany de paret, situada a la dreta de la ‘Cigrons amb…
La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant…
Bastió imponent i talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen…
Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols…
La muralla nord de la Serra del Cadí, any rere any castigada implacablement pels cicles naturals, que esmicolen les esveltes parets com si fossin terrossos de sucre, amaga bones perles només aptes per paladars aventurers. La roca del Cadí té mala fama i a l’Anglada-Cerdà podem fer un tastet d’aquest injuriat rocam. La via, d’una…
L‘Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns…
La Paret de Santa Cecília, popular per trobar-s’hi la Ferrada Teresina, amaga un grapat de vies força interessants. D’entre les més cridaneres destaca la STAE, via del tot variada i lògica, amanida amb fissures, xemeneies i plaques posseïdores de la més clàssica finura montserratina, que amb esperit alpí guanya metres fins el cim de Santa…
Gran clàssica de Sant Benet per on tard o d’hora hi passen la majoria d’escaladors catalans. D’una bellesa indiscutible, traçat original i roca perfecta, la seva seductora línia, que ressegueix la Trompa del petrificat paquiderm, només fa que temptar-nos a ascendir-la. Als llargs fàcils l’escalda és suaument exposada, bona opció per qui vol començar a…
La Reserva és la gran clàssica del Pic del Martell. Via repetida i popular, aprofita bones plaques amb fissures i un marcat diedre per traçar un itinerari força reeixit, on podrem augmentar l’auto-protecció a discreció i gaudir d’una escalada atlètica, ràpida i que indiscutiblement deixa un bon regust de boca, sigui quin sigui el nostre…
Actituds com la descoberta, la solitud i el plaer de la contemplació són un gest natural a Sant Honorat. Un petit món de conglomerat que conforma un paisatge únic, farcit de singularitats i capricis geològics, com ara la sorprenent Agulla dels Tres Ponts, que talment una enorme volta gaudiniana ens trasllada a la més surrealista…
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i…
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on…
La Badalona és sens dubte de les millors vies de Gorros. Amb una lògica clàssica indiscutible, que la fa serpentejar per les magnífiques plaques farcides de cantells somiats, buscant sempre la solució més fàcil, esdevé la via més llarga del Gorro. Cruelment creuada per línies més modernes i directes, la màxima dificultat consisteix en seguir…
De característiques similars a la seva popular veïna Pique Longue, però un xic més difícil, Que Pum Que Pam és una bonica via de caire esportiu i grau moderat, ràpida, ben equipada (mai sobre-equipada) i amb bona roca. Hi ha la possibilitat d’allargar l’escalada amb els dos primers i dos darrers llargs de la Pique…
Interessant escalada de caire esportiu magistralment equipada pel Marcel Millet i companyia. Els tres primers llargs són de transició, una grimpada que podem fer desencordats sense cap problema. A continuació gaudirem de dos llargs preciosos, mantinguts en 6a, tècnics i prou obligats. Un cop superats, ens restaran dos tirades, més senzilles però on hi destaca…
La Cerdà-Pokorski aprofita l’evident fissura diagonal del vessant nord de la Prenyada per traçar un dels itineraris clàssics més reeixits de Sant Benet. La ruta ens regala dos tirades centrals de primera categoria, on escalarem fissures i plaques gaudint d’un magnífic conglomerat i envoltats per un ambient que ens transporta directament a una altra època…
La Simon aprofita el darrer pany de paret lliure a l’esquerra de l’Amistat d’Estiu. Tot i que a la primera tirada la roca no és tant bona com la de les seves veïnes no representa cap drama i només ens haurem d’assegurar de la solidesa d’algunes de les preses abans de tibar. La segona tirada…
Els germans Masó encerten en enllaçar una sèrie de contraforts poc definits al vessant oest de La Presidenta que ens menen de la manera més senzilla al cim d’aquesta poc visitada agulla de La Plantació. La via, molt assequible i bastant discontinua, resta completament equipada i ens permet gaudir de varies plaques de bon conglomerat…
La Bandereta – rebatejada per en Torras i en Nubiola com a Ven-Suri-Ven, en homenatge als seus primers ascensionistes (Ventura, Surinyach i Vendrell) – posseeix una de les més boniques rutes de la muralla d’Agulles: la Cerdà-Riera. L’itinerari ressegueix amb saviesa una evident fissura que serpenteja per la paret convertint-se a la seva part superior…
Venint del nord les Moles de Sant Honorat ens mostren la seva cara més arrogant. En destaca especialment l’esperó per on transcorre la Núria, que com la proa d’un antic vaixell petrificat ens observa altiu i ens repta a que l’escalem. L’empresa resulta menys exigent del que pugui semblar a priori i només demana que…
Arribar a la Roca de Sant Cugat, situada al cor de La Plantació, pot representar tota una aventura; aventura que acaba tant bon punt comencem la via, que peca d’un excés de ferro, miri per on es miri. Territori Dakota és un itinerari que gaudeix d’un rocam exel·lent, on hi destaca el preciós diedre del…
La Paret de Diables és un dels perfils més severs de Montserrat, adornada amb els seus desploms vermellosos característics i les seves fissures, que ens fan sentir petits i intimidats quan fixem els ulls sobre ella. La Sánchez-Martínez passa per ser una de les línies més assequibles per guanyar el cim d’aquesta immensa mole conglomerada….
The Wall és una fantàstica via de tres tirades, mantinguda, prou vertical i sàviament equipada perquè no baixem la guàrdia durant tota l’ascensió. Les assegurances, mai suficientment aprop, ens obliguen a escalar i per tant a gaudir de la fantàstica morfologia del rocam d’aquest vessant de l’Elefant. Cantells generosos i bústies amagades repartides per aquest…
Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens…