A la banda est de la Roca Narieda s’aixequen una sèrie de parets més o menys definides, vegetals com el mateix vessant sud d’aquesta, però amb una roca que s’intueix a estones igual de bona. La Rodamons del Bosc s’enfila per l’anomenada Paret de la Rufa, oferint una ruta d’essència clàssica, que cerca el més…
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una…
Enfilem a repetir la preciosa Original a l’Esperó Sud, via de tall clàssic i flaires alpins, farcida de passatges interessants, ben equipada i de grau molt moderat, resultant una via d’allò més recomanable. Trobem xemeneies, plaques i fissures que ens faran fruir de l’escalada i de les vistes sobre l’embassament de Sant Llorenç de Montgai.
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança…
Potser una de les vies més repetides de Rúbies, la Maduritas Calientes, encerta amb una línia molt ben trobada. Dos llargs verticals i mantinguts donen pas a un tercer, on la dificultat baixa però les assegurances es distancien posant-hi una mica de pebre. Per sortir al cim només ens restarà un darrer llarg, amanit amb…
Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes…
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui…
La Putes Mosques, juntament a l’Amistades Pelirojas són les grans clàssiques de Perles, molt ràpides ambdues i per tant fàcilment combinables. De caire esportiu i perfectament equipada, Putes Mosques ens regala quatre llargs de corda sostinguts i variats sobre un rocam excepcional, amb una primera tirada clarament més tècnica, una segona de continuïtat, un tercer…
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un…
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de…
La Valldan, situada a l’extrem occidental del terme d’Odèn treu el nas cap a l’horta d’Oliana tot intuint l’Alt Urgell, separada pel nord de la Mora Comdal i el Turp pels ataronjats estimballs per on discorre l’agraciada Esperó del Silenci. Via totalment equipada que sap trobar el camí entre la verticalitat i la delicadesa d’un…
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la…
La Joan Enric Farreny,de tall clàssic i re-equipada l’any 2008, guanya interès a mida que anem sumant llargs, essent el quart i el cinquè els més remarcables, per les grans possibilitats d’escalar-los completament en lliure. El darrer, comú amb la Martinetti, resta pràcticament des-equipat i serà l’unica part de la via on haurem d’emplaçar assegurances…
Just a l’extrem est de la Paret de l’Ós, quan aquesta perd definitivament alçada, trobem l’encertada Quimèrica Laxitud, via esportiva que va cercant la lògica d’aquesta banda de la paret, resseguint fissures i endevinant la millor opció. Totalment equipada amb parabolts i algun burí en bon estat, només haurem de menester 8 cintes exprés. Especialment…
A la dreta de la Normal de la Paret del Pont s’enfila una marcada fissura per on transcorre la via Tascons. Itinerari des-equipat d’una sola tirada, esdevé un terreny de joc perfecte per l’escalada neta, on podrem auto-protegir-nos perfectament a base de friends (més aviat grans) i encastadors. Per acabar d’arrodonir la jugada continuem un…
En poc temps la tranquil·la zona de Rúbies a vist com l’activitat oberturista s’ha disparat, deixant aquesta part de Lo Peladet atapeït d’itineraris. La via Escenas de Matrimonio aprofita l’espai lliure entre la Maduritas Calientes i la Guineu Lliure, donant com a resultat una via de tall clàssic, semi-equipada i dificultat moderada que esdevé un…
Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs…
L‘Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes…
A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic…
L‘Amanita és una via de tall clàssic que ressegueix la lògica que marca el pany de paret per on s’eleva, flirtejant durant tres tirades precioses amb una fissura diagonal fins que aquesta es dilueix, és aleshores quan la via marxa cap a la dreta amb un llarg flaqueig que amaga un pas d’allò més intrigant. Una…
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada,…
Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia…
De totes les vies del Serrat dels Monjos la Bikini és potser la més rodona, amb un inici exigent, que fa de filtre, i un sensacional darrer llarg amb un diedre atlètic i vertical, colofó perfecte per aquest atractiu itinerari. La via, amb marca Ballart-Parera, és tota una declaració d’intencions, on haurem de posar-hi morro…
Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda. La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La…
No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i…
La Matarrates va ser el primer itinerari en arribar al cim del Serrat de les Garrigoses; els aperturistes vam aprofitar un antic projecte abandonat per seguir fins al capdamunt del Serrat cercant el camí més fàcil. Malauradament, en aquest cas la lògica no sempre coincideix amb la bellesa, sobretot a la part central de la…
Segurament la modesta Normal de la Paret del Pont ha estat una de les primeres vies per molts escaladors de ponent. Dues tirades senzilles i amb roca més bona del que pugui deixar entreveure una primera ullada són prou al·licient per repetir aquesta tranquil·la via, que pot servir per completar un dia d’escalada a Sant…
Els Alts Frares és un d’aquells racons on de tant en tant ve de gust perdre-s’hi per fruir de la contemplació sense presses, relaxant-nos entre les seves insinuants agulles, que de cap manera ens deixen indiferents. Proposem aquesta combinació de vies per guanyar el cim de la Monja amb una escalada 100% en lliure, de…