Chiricahua Roc al Roc de Benavent

És impossible creuar el coll de Comiols i no fixar la vista en aquest pany de paret que és el Roc de Benavent. I també és impossible no perdre la mirada, un cop escalada la via, sobre els conreus i els seus color canviants, matisos dels cicles naturals. La Chiricahua Roc és la manera més assequible de conèixer la contrada; totalment equipada per no patir ni mica ni gens, només haurem d’anar seguint les expansions com si fóssim Hänsel i Gretel metre gaudim d’aquest peculiar conglomerat i la seva elegant escalada.

Aproximació:

Circulem per la C1412B direcció Tremp i un cop a Benavent prenem una pista a mà dreta que en un quilòmetre aproximadament en deixarà a l’alçada de la paret. Aparquem el vehicle amb cura de deixar pas i continuem a peu travessant un parell de conreus per de seguida atènyer el peu de via.

L1(6a)

El primer llarg ressegueix una llastra característica, al principi formant una fissura estreta, que després d’un relleix s’eixampla. Un cop sobre la llastra quedaran uns pocs metres de placa, aperitiu del següent llarg. 35 metres.

L2(6a/A0)

Preciosa tirada de placa, vertical i mantinguda, on haurem d’anar zigzaguejant per trobar la lògica d’aquest pany.

La presa és petita i ens obliga a fer un bon treball de peus. El tram clau el trobem a la part superior del llarg, on després de flanquejar un xic a l’esquerra tenim uns pocs metres absolutament fins, que un cop superats ens permeten arribar tranquil·lament a la reunió. 35 metres.

L3(6a/A0)

Només sortir de la reunió superem una panxa amb un pas atlètic, que dóna peu a un tram a esquerres bonic, de gest, per després derivar cap a la dreta fins situar-nos en una nova panxa que en A0 en deixa a la reunió.

Si no xapem el darrer bolt podem passar uns metres més a la dreta en lliure (sobre V+/6a expo). 25 metres.

L4(6a+)

Sortida explosiva que ens deixa sobre una placa que de seguida es va ajaient. En aquest tram trobarem la roca lleugerament recoberta de liquens i a la part superior alguna roca solta. La reunió la fem a l’extrem esquerra d’una pintoresca balma. 35 metres.

L5(6a)

El primer tram del llarg transcorre per una bonica placa, dreta i de moviments elegants. Després la placa s’ajeu i la roca es fa més trencadissa havent de menester una corda fixa per entrar a la reunió. 30 metres.

L6(6a+)

Ens enfilem un metre a un arbre que ens permet enganxar-nos a la paret i superem un seguit de panxes amb una escalada ben atlètica.

Un cop superat aquest sistema de panxes encara ens quedarà afrontar-ne una darrera, sensiblement més fàcil. 30 metres.

Descens:

Caminem uns 200 metres direcció sud fins un grau equipat amb cadenes. Un cop abaix continuem pel bosc en tendència al nord fins sortir als camps que hem creuat a l’anada.

El que més m’ha agradat:

• Bonic segon llarg, tècnic i mantingut.
• Entorn tranquil i  bucòlic, de ben segur que escalar en cada estació deu donar els seus matisos cromàtics.
• Ràpida, perfecte per una matinal a l’estiu o una tarda la resta de l’any