A la mig oblidada roca del Corb hi trobem un grapat d’itineraris prou atraients. La Travesía de los dioses, via molt equipada (tot i que el rovell ha treballat de valent) ofereix la possibilitat d’afrontar-la de dos maneres prou estimulants: com a via d’iniciació en escalada artificial (es pot fer pràcticament tota la via en artifo) o com a engrescador itinerari d’escalada lliure, amb un tram central realment bo. Llàstima que per aquesta darrera opció els ancoratges no acabin de donar tota la confiança que hom voldria… Un rentat de cara seria d’agrair.
- Via: Travesía de los dioses
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 120 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Pràcticament equipada amb claus, burins i espits
- Material: 16 cintes exprés, Camalot #1 i alien groc o joc de tascons, estreps. Algun cordino útil
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem i seguim per un corriol que cada cop es desdibuixa més fins situar-nos a l’alçada del peu de via, recognoscible per l’evident fissura del primer llarg.
Des d’allí arribem al peu de paret de la millor manera (preveure pantalons llargs!!).
L1 (A1)
Identificar el peu de via és fàcil (arribar-hi no tant). L’itinerari s’enfila per una evident fissura que deriva lleugerament cap a l’esquerra. La primera assegurança és un clau a la fissura difícil de veure i de seguida un burí.
Progressem en artificial tenint que fer ràpidament un pas sobre un alien groc o tascó o sortida en lliure per després continuar en artificial fins la reunió. És possible escalar tot el llarg en lliure (6b+?) però ni la roca ni les assegurances acaben d’acompanyar. 30 metres, aproximadament 6 claus i unes 9 expansions (burins i espits).
L2(V)
Curta tirada que ressegueix una fissura fins que podem flanquejar per un llavi i arribar al balconet on muntem la segona reunió. Aquest llarg el podem empalmar amb el primer si hem previst cintes llargues i hem alternat bé la corda. 10 metres, un pitó i un burí.
L3(6a+/A0)
Sortim cap a l’esquerra i amb un pas d’A0 ens situem a una bonica fissura que regala uns passos de bavaresa molt guapos.
Quan s’acaba marxem cap a la dreta i enfilem una preciosa placa de roca molt bona que es redreça fins un bombo tot just abans de guanyar la reunió. 30 metres, aproximadament 12 expansions i 3 claus.
L4(6b)
Marxem cap a la dreta (no anar a l’esquerra seguint una línia d’espits) superem un tram una mica vegetal per situar-nos al peu d’un curt diedre amb una entrada atlètica i continuem per una placa sensacional, amb forats i gest, que té el tram clau a la part superior, sobre petites preses de peus i mans.
Un cop superat el tram la paret s’ajeu fins la reunió. 35 metres, aproximadament una dotzena d’expansions i un clau.
L5(6a+)
Curta tirada per superar la bola somital. Hem de superar un bombo on toca fer un bloqueig per atènyer i sortir de la segona expansió i de seguida arribem al cim de la Roca del Corb. 15 metres, 3 burins.
Descens:
Anem a buscar el camí de l’aigua i desfem l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Bona opció per iniciar-se en l’escalada artificial.
- Preciosos tercer i quart llarg d’escalada lliure.
- Ombra a partir de les 3 de la tarda.
- Aproximació curta i en baixada.
El que no m’ha agradat tant:
- Arribar al peu de via (portar pantalons llargs i tiroses de podar!!).
- Llàstima de l’estat de les assegurances, ja que donen poca confiança per forçar al màxim en lliure. Un rentat de cara aniria d’allò més bé.
Potser també et pot interessar: