Jacint Aguilar a l’Elefantet

Arriba l’hora baixa, i les llums prenen tonalitats úniques que inevitablement conforten l’esperit inundant-ho tot d’una calma que fa de l’acció de l’escalada quelcom gratificant, íntim.

Per aprofitar aquestes tardes que s’allarguen una bona excusa és estirar la Jacint Aguilar per sota amb la Colorantes Permitidos, aconseguint una combinació variada, ràpida i amb una aproximació gairebé inexistent.

Aproximació:

Des del Monestir anem a buscar les Escales dels Pobres i després de creuar el pont i un parell de revolts tirem cap a la paret (evident) fins arribar a peu de via.

L1(V)

La primera tirada, que pertany a la Colorantes Permtidos, es desenvolupa sobre una preciosa placa de presa més aviat petita, on haurem d’anar-nos col·locant per tal d’avançar amb solvència.

El pas clau el trobarem a la primera part del llarg, quan haurem d’enfilar-nos a la placa superant un llavi característic. 30 metres, 6 parabolts i un burí.

L2(V-)

Continuem en aquesta tirada navegant per la placa, ara amb presa més agraïda i al principi més tombada. Més amunt la placa es redreça, superant el tram amb uns passos molt elegants que ens menen a terreny tombat fins la segona reunió. 35 metres, 5 parabolts.

L3(Ae i V+)

Ara toca fer un canvi de reunió i anar a buscar l’evident peu de via de la Jacint Aguilar. Marxem cap a l’esquerra per atènyer  la placa per on es desenvolupa la tirada, que puja directa en artificial d’expansió al peu de l’evident fissura per on transcorre el següent llarg. El pas clau el trobem per sortir de l’artificial i arribar a la reunió, on els peus són escadussers i la roca una mica llastrosa (V+). 25 metres, 8 espits.

L4(V+)

Aquesta tirada ressegueix la fissura fil per randa, primer avancem encastant el braç i la cama dreta per després continuar en diedre. Un cop superat el primer tram dret continuem en tècnica de diedre per acabar per la placa de l’esquerra amb roca de primera i que ens permet arribar a la reunió sense més contratemps. 30 metres, 3 espits i 2 burins.

L5(V+)

Marxem en diagonal a l’esquerra per terreny tombat i anem a buscar una petita savina que hi ha a la fissura i que permet assegurar-nos. Continuem resseguint la fissura per terreny fàcil fins un bombo (hi ha una reunió que no cal muntar). El pas de la panxa el protegeix un cap de burí (portar una plaqueta). Un cop superat continuem per terreny fàcil fins al cim. 45 metres, una reunió i un cap de burí.

Descens:

Continuem direcció nord fins arribar a un corriol que ens menarà fins al Pla de Santa Anna, des d’on prenem el camí cap al Monestir.

El que més m’ha agradat:

• Bona quarta tirada.
• Ajuntant-la amb la Colorantes Permitidos queda una bona via per les tardes d’estiu o els matins d’hivern.
• Recordeu que si sortiu més tard de les nou del vespre del parking del Monestir no us cobren!!