De totes les vies del Serrat dels Monjos la Bikini és potser la més rodona, amb un inici exigent, que fa de filtre, i un sensacional darrer llarg amb un diedre atlètic i vertical, colofó perfecte per aquest atractiu itinerari.
La via, amb marca Ballart-Parera, és tota una declaració d’intencions, on haurem de posar-hi morro en més d’un punt, però que per contra ens regala sensacions difícils de trobar en altres vies.
- Via: Bikini
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6b (ED-)
- Dificultat obligada: 6a/A0
- Llargària: 165 metres
- Exposició: Alt
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i/o tascons, una baga per savines. Tricams útils
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, situada entre l’Alta Fidelitat i la Comix.
L1(6a+)
Els primers metres de es desenvolupen sobre plaques de presa petita i escalada de finura. Arribar a la tercera expansió és el pas clau de la via (6a obligat). Un cop superat el segon espit i estant dempeus sobre un llavi característic podem col·locar un tricam negre a caldo en un forat a la dreta (que ens ajudarà a calmar el coco). Un cop superada aquesta primera columna l’escalada esdevé més tranquil·la fins arribar a la reunió. 45 metres, 4 espits i un clau.
L2(6a)
Superem un primer esperonet i marxem cap a la dreta fins situar-nos al peu d’un diedre. Ens enfilem per aquest fins que tinguem l’espit a l’alçada de la panxa i aleshores flanquegem cap a l’esquerra sense manies; en aquest punt la roca és molt bona i dóna confiança fins arribar al següent espit (una caiguda abans de cosir-lo ens assegura picar al terra i un pèndul curiós). Continuem per la placa i ja més suau fins a la reunió. 45 metres, 4 espits.
L3(IV+)
Tirada de transició per anar a buscar el diedre final. En algun punt haurem de controlar la roca. A l’alçada del tercer espit hem de marxar a la dreta a buscar la reunió. 45 metres, 3 espits.
L4(6b)
Sens dubte el millor llarg de la via i un dels millors diedres del sector. Els primers metres es desenvolupen per placa d’escalada fina. La màxima dificultat es concentra entre el segon i el tercer espit (possible A0). Un cop entrem al diedre només ens queda xalar fins a dalt. La fissura admet de tot i a més trobarem un friend encastat. Al tanto amb el primer espit del diedre força tocat. Un cop arribem a la segona expansió del diedre hem de marxar cap a la dreta a buscar la darrera reunió. 30 metres, 5 espits i un friend encastat.
Descens:
Des de la reunió grimpem uns metres i marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Diedre del quart llarg de cinc estrelles, vertical, atlètic i amb presa generosa.
- Via mantinguda per ser al Serrat dels Monjos.
- Bona roca en general.
- Ràpida, possible combinar-la amb la Comix o la Picnic i fer una jornada complerta per la zona.
El que no m’ha agradat tant:
- El penúltim espit del darrer llarg està força tocat.
Potser també et pot interessar: