Al marge dels sectors més concorreguts de Sant Llorenç la Paret del Pont resta mig oblidada i passa per discreta a un inevitable segon pla. Tot i així, aquest pany conté un bon grapat de vies més aviat curtes, moltes mig o des-equipades, que intenten amortitzar aquest rocam barreja de conglomerat i calcari d’una qualitat prou acceptable malgrat l’aspecte poc engrescador. La via proposada ressegueix fil per randa una fissura diagonal durant la primera tirada, per continuar al segon llarg per un bonic esperó de roca agraïda. Nosaltres estirem l’ascensió una tirada més anant a buscar el darrer llarg de la Integral Pim-Pam, que ens deixa a la part més alta d’aquesta peculiar paret.
- Via: Neura
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret del Pont
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres + 40 de la Integral Pim-Pam
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada amb espits al primer llarg i parabolts al segon
- Material: 6 cintes exprés i un joc discret de tascons
- Orientació: Sud-est
- Valoració: **
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç i aparquem el vehicle just abans de creuar el pont. Les vies es troben a la paret de davant. Només haurem de creuar el pont i enfilar-nos fins la feixa on comença la via.
-
- El premi és una bonica perspectiva sobre les parets de l’Os i del Cilindre
-
- Primer llarg
-
- Segona tirada
-
- Darrer llarg
-
- Ressenya de la via
L1(V)
Per situar el peu de via identificarem una fissura diagonal cap a l’esquerra que a mig camí té una savina grossa. Hem de progressar per la fissura, amb bona presa però controlant l’estat del rocam. L’escletxa es deixa equipar molt bé amb tascons. Pel camí anirem trobant algun espit que assegura la tirada. La reunió la fem a una còmoda feixa. 45 metres, 3 espits.
L2(V)
Iniciem la tirada marxant cap a l’esquerra i ens enfilem per una mena de micro-xemeneia amb un pas d’oposició, per de seguida marxar a buscar l’esperó de roca franca i escalada agraïda fins arribar al capdamunt, on muntem la segona reunió. 35 metres, 6 parabolts.
L3(IV)
Continuem cap a la dreta per terreny fàcil però descompost per anar a buscar un petit esperonet per on passa el darrer llarg de la Integral Integral Pim-Pam i que ens mena al capdamunt d’aquesta modesta paret. 40 metres, un parabolt.
Descens:
Anem a buscar el coll i des d’allí baixem pel terreny més evident fins arribar a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada prou digna.
- La fissura del primer llarg admet tota mena de peces.
El que no m’ha agradat tant:
- Al primer llarg la roca s’ha de tractar amb tacte, comprovant bé les preses.
Potser també et pot interessar: