Los Mares del Sur al Pollegó Oest

Via de tall clàssic que s’enfila pel vessant oest del Pollegó de la Vinya Nova en busca del cridaner esperó que s’escala els dos darrers llargs i que conforma la part més interessant del recorregut.

Per contra, les quatre primeres tirades tenen un interès més aviat baix, avançant per terreny poc definit, una mica vegetat i sobre roca a vegades discreta. La via roman equipada amb assegurances distants, tot i que sempre podrem col·locar alguna peça si no ens trobem prou còmodes.

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord fins situar-nos a l’alçada del Pollegó oest. Prenem aleshores una canal ampla i força neta que ens deixa al peu del Pollegó passant pel peu de l’Aresta Ribas. Continuem cap amunt seguint un corriol poc marcat que voreja el vessant oest del Pollegó fins que arribem a una clariana on es troba el peu de via (pont de roca visible).

L1(6a)

La via s’inicia per una placa més aviat inclinada. Haurem d’anar a atènyer un pont de roca visible des de terra i continuar per la dreta d’una fissura bastant herbada fins situar-nos sota una panxeta molt assegurada que superem amb bon cantell i que ens mena a la primera reunió. 40 metres, 5 expansions i un pont de roca.

L2(IV)

Ens enfilem per una mena de curt diedre que ens deixa al peu d’una canal amb roca solta. Marxem cap a l’esquerra fins arribar sense més entrebancs a la segona reunió. 20 metres, tirada neta.

L3(V-)

Tirem recte amunt per la placa (no anar a buscar la llastra de l’esquerra), anirem trobant molt bon cantell i de seguida la primera expansió, invisible des de la reunió. Seguim en lleugera tendència a l’esquerra per després flanquejar a la dreta, buscant el terreny més noble. Uns metres més amunt trobarem la reunió. 40 metres, 4 expansions.

L4(V)

Aquesta tirada és la més delicada per la roca, que haurem de tractar amb delicadesa. Anirem enfilant-nos en diagonal a la dreta, per terreny poc definit fins arribar a una placa amb millor roca, que seguirem uns metres fins que trobem la reunió a mà esquerra. 45 metres, 6 expansions.

L5(V)

Sens dubte el millor llarg de la via. Sortim en tendència a l’esquerra buscant el fil de l’esperó. La primera assegurança costa una mica de veure però la roca, de primera categoria, dóna prou confiança per avançar sense manies. Són cinquanta metres de placa que és va inclinant a mida que anem avançant, amb roca exel·lent. Si trobem massa distància entre assegurances sempre podrem col·locar un bon tricam o un friend mitjà o llaçar un merlet o… 50 metres, 5 expansions.

L6(IV)

La darrera tirada segueix la tònica de l’anterior, essent un curt tràmit per arribar al cim. Un cop acabada el primer es pot despenjar i el segon pot fer-la en top-rope sense problemes. 25 metres, un parabolt.

Descens:

Rapelant per la mateixa via. 5 ràpels.

El que més m’ha agradat:

• Bonica cinquena tirada, ideal per practicar amb els tricams.
• Ombra als matins.

El que no m’ha agradat tant:

• Discontínua, amb roca discreta els quatre primers llargs.
• Les cabres que van fer baixar mitja paret… Un dia hi haurà una desgràcia.