Anglada-Guillamon al Cavall Bernat

Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de flanquejar cap a l’acollidora balma on fem la quarta reunió, moment de gaudir del lloc i les sensacions que aporta la via abans d’emprendre la darrera tirada, un agradable i aeri tram d’artificial que ens mena directament al cim de l’agulla.

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.

L1(V)

Per accedir al peu de via haurem de fer una petita grimpada, un xic delicada fins a una alzina on muntem la R0. Enfilem un diedre tombat que poc a poc es va redreçant fins que a la part final s’obre formant una curta xemeneia que hem d’escalar el més enfora que puguem. Als darrers metres sortim cap a la placa de l’esquerra per atènyer la reunió. Aquesta tirada es pot partir en dos, però paga la pena fer-ho en una sola, les cordes corren bé. 50 metres.

L2(V+/A1)

Enfilem la fissura que ja no abandonarem fins la penúltima tirada. Podem progressar més o menys en lliure depenent del nivell i les ganes. Anirem trobant espits intercalats amb burins, claus i tacs. És interessant entretenir-se una mica reforçant alguna de les peces més tocades, tot i que es pot passar amb el que hi ha posat. La segona reunió la muntem sobre una ínfima lleixa. 40 metres.

L3(A1)

En aquesta tirada la fissura descriu una subtil diagonal cap a la dreta, tram elegant que ens va abocant subtilment al buit. Com en el llarg anterior anirem trobant material divers, també paga la pena reforçar alguna peça. La reunió la fem a una còmoda balma, mirador privilegiat on podem assegurar al company còmodament asseguts. 25 metres.

L4(IV+/A2)

Sortim de la balma cap a l’esquerra per tornar a caçar la fissura. La progressió es torna entretinguda, amb alguns passos llargs fins que arribem a un pont de roca que caldrà reforçar. De seguida arribem a la falsa reunió (molts burins d’estat variable); recomanable saltar-la, donat que el que segueix és un tram a protegir, seguit d’un parell de claus fins arribar a la primera expansió. Resta un altre tram d’artifical equipat, amb passos més aviat llargs, amb un darrer on podem usar un plom posat o bé una adrenalínica sortida en lliure. Des d’aquest punt només queda un aeri flanqueig cap a la dreta per arribar a una nova balma, més còmoda que l’anterior si cal, on muntem la reunió. 40 metres.

L5(IV/Ae)

La darrera tirada la comencem marxant cap a la dreta per enfilar una corrua d’expansions, permetent-nos progressar en artificial còmode fins que la paret es va rendint i podem sortir en lliure fàcil però bonic, i guanyar el cim de l’agulla. Poc abans del cim trobarem una reunió opcional. 45 metres.

Descens:

Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 40 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Escalada plenament vigent, elegant en el seu estil, compendi d’escalada clàssica i acrobàtica.
• Guanyar un cop més el cim del Cavall, agulla per antonomàsia, vertical, esvelta i indiscutiblement màgica.
• El luxe de poder gaudir de l’altre versió.