Ivan al Timbaler del Bruc

Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al dos primers llargs.

Aproximació:

Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via.

L1(V)

Aquesta primera tirada comença amb una bonica fissura que guanyem en bavaresa i que ens deixa davant un curt diedre fissurat. Quan aquest s’acaba sortim cap a la dreta per seguir ràpidament recte amunt fins la reunió. A la darrera part del llarg la roca no és del tot compacta i haurem d’anar amb tacte. 20 metres, 2 parabolts i 2 claus.

L2(6a+)

Tirada variada, començant per una fissura ampla on de seguida progressem en bavaresa per després desviar-nos cap a l’esquerra fent un flanqueix potent que ens mena a una placa que no abandonem fins la reunió. Un cop enfilem la placa les assegurances cauen massa a la dreta, buscant el més dret en contes del més lògic. 30 metres, 7 expansions, 2 claus i un tac de fusta.

L3(III)

En realitat es tracta d’un canvi de reunió, flanquegem cap a l’esquerra i des-grimpem fins la canal. La reunió queda penjada a la placa, per tant és millor fer-la a una ferma alzina que hi ha a la canal. 10 metres i un parabolt.

L4(6b)

Ens enfilem per l’arbre per poder passar a la placa i fem un pronunciat flanqueig a esquerres fins atènyer una expansió. A partir d’aquest punt ens enfrontem a una bonica placa, amb un parell de panxetes que ens deixen sobre terreny molt vertical on es troben els passos clau del llarg. A poc a poc la tirada va perdent verticalitat fins arribar a la reunió. 30 metres, 9 expansions i 2 claus.

L5(IV+/A1)

Sortim flanquejant a la dreta fins quedar sota una pronunciada fissura; amb un parell de passos d’artificial (no gaire llargs) quedem situats al diedre, que guanyem en lliure fàcil fins la darrera reunió. 20 metres, 3 claus i 4 expansions.

Descens:

Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Via molt variada.
• Bonica bavaresa del segon llarg.
• Potent tercer llarg.

El que no m’ha agradat tant:

• A la segona tirada, un cop enfilem la darrera placa les assegurances queden molt a la dreta, buscant el més dret en contes del més lògic.
• Pràcticament totes les xapes es mouen.