Diedre CADE a l’Agulla del Centenar

La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit.

Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de la verticalitat més contundent i del sever ambient de la Nord Montserratina.

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.

L1(V+/A0)

Els primers metres són una fàcil grimpada per uns ressalts que ens menen a la reunió 0. Seguim endavant resseguint una filera de burins (6a) tot i que nosaltres vam tirar d’A0 donat que aquest tram era pràcticament una cascada. Un cop superat el primer tram d’artificial seguim uns metres fàcils fins que tornem a enfilar la burinada que acaba fent un flanqueig a la dreta per entrar de ple al diedre, que ja no abandonarem pràcticament fins al cim. Aquests darrers metres de diedre són un tastet del que ve a partir d’ara: encastaments combinats amb molta col·locació i verticalitat constant. 50 metres, molts burins, algun clau i algun parabolt.

L2(V+)

La segona tirada és un diedre de formes perfectes, travessat de dalt a baix per una fissura de l’amplada del puny, que podrem protegir bé amb peces més aviat grans (#2, #3 i #4 de Camalot) i excèntrics grossos. La tirada, tot i que no molt llarga és del tot mantinguda i ens farà anar atents en tot moment. 25 metres i 2 tacs de fusta.

L3(V)

Des d’aquest punt abandonem momentàniament la fissura per marxar cap a l’esquerra (no tirar recte cap a un clau). La tirada, tot i que fàcil demana precaució, ja que la roca en aquest tram no és tant bona com desitjaríem. 25 metres i un clau.

L4(6a)

La quarta tirada és senzillament antològica. Continuem per la fissura, que poc a poc es va redreçant fins que comença a desplomar mentre es va fent més ampla. En aquest punt hem de jugar amb la placa de la dreta, que va oferint bons peus mentre anem encastant punys a la fissura; arribem a un punt on podem llaçar un bloc encastat. Passat el bloc hem de continuar en tècnica de diedre fins poc abans d’arribar a la reunió, que marxem un pèl per la placa de la dreta per evitar uns metres de roca trencadissa a la fissura. 40 metres, 8 claus, un parabolt i 3 tacs de fusta.

L5(V+)

Aquesta tirada demana atenció, ja que la roca hi és discreta. Trobem un parell de punts on toca apretar una mica abans de que el diedre perdi verticalitat i ens permeti arribar a l’arbre on muntarem la cinquena reunió. 40 metres, dos tacs de fusta (seguits) i un clau.

L6(III)

La darrera tirada la fem anant a buscar el vessant sud i amb una agradable grimpada sobre bona roca arribem al cim de l’agulla. 25 metres, neta.

Descens:

Curt ràpel pel vessant sud-oest fins al coll i des d’allí anar a buscar el camí dels Alts Frares.

El que més m’ha agradat:

• Quart llarg memorable, contundent i d’una bellesa salvatge.
• Segona tirada, més suau que la quarta però igualment bonica.
• Via del tot mantinguda i atlètica.
• Ambient sever i a l’hora tranquil d’aquesta part del vessant nord.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun punt amb roca a controlar, sobretot al cinquè llarg, al tercer i al final del quart.